3# Filosofia docent

Crec que, com a premissa, baso la meva filosofia docent en l’evolució constant del producte periodístic en relació a les noves tecnologies.

Si em remunto als temps d’alumna universitària, on se’ns avaluava només sobre una acumulació memorística de coneixements i uns treballs que mai eren objecte de debat, tinc ben clar que això ja és aigua passada.

Observant els anys i l’experiència docent acumulada, faig balanç i veig com han canviat —per bé— les coses. Una de les fites més importants és que hem abandonat la idea d’ensenyar per abraçar el concepte de capacitar i acompanyar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. Això ens ha obligat el professorat a fer un procés de maduració: baixar de la tarima, apropar-nos a l’alumnat i participar d’una manera molt més directa, personalitzada i compartida en l’esmentat procés d’aprenentatge.

Amb aquest objectiu de capacitació de l’alumne treballo diversos aspectes:

• Teoria

• Pràctica professional

• Emprenedoria

• Presa de decisions

• Pensament analític

• Treball en equip

• Esperit crític

• Curiositat/Motivació

Procuro plantejar no només el coneixement dels conceptes teòrics —que hi han de ser— si no que també intento apropar-los a la realitat professional que trobaran en sortir de la facultat. I aquí és on l’evolució com a docent és més profunda, perquè crec que els periodistes que s’estan formant avui han de ser capaços de comunicar en diferents plataformes i abordar una varietat de gèneres i noves formes narratives. Tot això no és possible, però, sense mantenir uns criteris fonamentals d’elaboració de la informació i uns principis ètics.

Per fer qualsevol informació a qualsevol mitjà —i considerar-la professional— ha de ser elaborada a partir d’unes fonts fiables i contrastades, amb les idees ordenades i ben expressades i prou documentada. En el cas de matèries com el Disseny i la Direcció d’Art en Premsa, procuro que els alumnes assoleixin la capacitat de posar en valor —d’una manera visual— tot aquest cabal informatiu que inclou text, imatges, etc… i que es presenta en diferents plataformes: imprès a diaris i revistes, ràdio, televisió, webs, blogs i xarxes socials com facebook o twitter.

I per dur a terme tot això ha estat indispensable la pràctica professional —en paral·lel a la docència— perquè m’ha permès tenir sempre un peu a la producció real i estar més al dia en matèria de noves tecnologies, formats i llenguatges aplicats a la comunicació. Tot aquest coneixement l’he intentat traslladar a l’aula per tal de proporcionar als alumnes la sensació que adquireixen unes habilitats reals i útils. Probablement també hi ha influït que alguna de les matèries que he impartit, com l’esmentada Disseny i Direcció d’Art en Premsa, els alumnes la consideren “poc periodística”. De fet, una de les meves preocupacions per trencar aquest clixé va ser fer-los palès cada inici de curs que mai s’havien preguntat el perquè i el com llegeixen un producte. Sempre constato que, en general, mai havien posat en qüestió les lleis que guien visualment els lectors i que incideixen en l’èxit o el fracàs d’una informació i/o d’una publicació.

Tot això és el que procuro aplicar perquè els meus alumnes estiguin capacitats en l’exercici d’una professió. També procuro posar-hi una bona dosi d’entusiasme, que sempre és molt engrescador. Sóc molt exigent amb mi mateixa i també amb els alumnes. Ara bé, amb el temps he entès que una atenció més personalitzada és més motivadora per a l’alumne, i també per al professor, i proporciona uns millors resultats.

Per entendre millor la meva filosofia docent, on dono molta importància a la necessitat de capacitar els alumnes en l’exercici d’una professió, faig de fer una descripció de les matèries que imparteixo i/o he impartit els darrers anys:

A. Producció i Expressió Periodística en multimèdia i interactius: Producció i continguts d’un micromitjà temàtic amb les seves xarxes socials associades. Especial èmfasi en els gèneres periodístics a internet així com la formació de professionals multitasca i multiplataforma.

B. Tecnologies de la Informació i de la Comunicació: Seminaris “Internet i Periodisme: la trobada entre tecnologia i professió”; “Storytelling aplicat a la Publicitat”; “Branded Content”; “L’experiència multipantalla: noves tendències de consum de TV i mitjans audiovisuals”; i “Plataformes HTML5: narrativa multimèdia interactiva”.

C. Llenguatge Multimèdia: L’objectiu de l’assignatura és aportar coneixements bàsics sobre llenguatges als cibermitjans, reforçant les característiques de multimedialitat i d’interactivitat. Adquirir la capacitat de produir continguts per les xarxes socials com a instrument del treball i vehicle comunicatiu.

D. Gèneres i Formats Audiovisuals Multimèdia: L’objectiu de l’assignatura és aportar els conceptes generals i les bases teòriques i pràctiques per transmetre informació periodística en el llenguatge propi dels mitjans de comunicació audiovisuals i multimèdia, fent especial èmfasi en la interactivitat i la multimedialitat. Aquestes informacions es faran aplicant els gèneres específics a cada format de manera innovadora i posant en pràctica diferents procediments periodístics i rutines de producció multiplataforma.

E. Taller de Premsa: Mitjançant aquesta assignatura, els alumnes posen en pràctica tot allò que han estat fent a nivell teòric. Es tracta de fer una publicació real, que surt impresa i es distribueix a tots els centres de la UAB, amb un tiratge de 12.000 exemplars. La revista es publica ininterrompudament des de fa més d’12 anys. Publiquem entre 4 i 6 números l’any, depenent del calendari lectiu i del nombre d’alumnes matriculats. Està feta TOTA pels alumnes i només es treballa durant el període lectiu. Els alumnes es converteixen en una redacció real, sota la direcció de tres professors [Antoni Reig (Jubilat l’any 2012), Director; Pepa Badell, sotsdirectora de Producció, Disseny i Xarxes Socials; Elvira Altés (Jubilada l’any 2012), Edició en català] que hi dediquen unes 6 hores setmanals cadascú a fer docència en aquest taller. El procés s’inicia quan, un cop organitzada la redacció (nova cada semestre), els alumnes proposen els temes al Consell de Redacció. Si s’aprova la seva publicació, fan tot el procés (documentació, qüestionaris, entrevistes, fotografies, redacció del reportatge, crònica, entrevista…) fins a obtenir els originals. Fet això s’editen els textos (en català) i es passa a la maquetació, preimpressió i impressió del producte. També es publiquen les corresponents entrades a les xarxes socials de la publicació.

Actualment, també dirigeixo la producció en Xarxes Socials de la mateixa caçalera per tal de capacitar els alumnes a fer periodisme des de plataformes com ara els blog, facebook i twitter, etc… També estic treballant sobre un portal de comunicació que integraria tot el treball fet fins ara la revista Campus.

Hi participen alumnes del darrer curs de carrera, amb una càrrega de 10 crèdits, i també alumnes d’altres assignatures que fan la part pràctica al sí de la revista Campus, amb una càrrega de 5 crèdits o 3 crèdits de lliure elecció.

F. Disseny Gràfic i Direcció d’Art en Premsa: Amb aquesta assignatura es pretén que l’alumne de 3r curs —que ja té els coneixements bàsics de Disseny, Composició Visual i Tecnologia en Premsa— faci un pas més enllà: ha d’aprendre a CREAR el producte de premsa impresa. Això implica que ha de conèixer i assumir les funcions de la Direcció d’Art en Premsa. A la teoria, s’estudia més a fons els secrets de l’ús de l’espai i dels elements gràfics, tipogràfics, il·lustratius i decoratius, així com l’ús creatiu de la imatge, la tipografia i el color. Pel que fa a les pràctiques, materialitzen tots aquests coneixements en la creació d’una revista. El projecte inclou la definició de l’empresa periodística, la definició del mitjà (públic objectiu, continguts…), l’organització del treball (àmbits d’administració, redacció i impremta), eines de coordinació a la redacció (organigrama, llançat, calendari i/o cronograma de la producció…) i la maqueta original de la revista, acompanyada del seu llibre d’estil gràfic (explicació de: capçalera, elements de continuïtat, arquitectura bàsica de l’espai, ús de la tipografia, el color i la imatge). Es treballa amb grups de 4 alumnes.

G. Disseny, Composició Visual i Tecnologia en Premsa: Amb aquesta assignatura es pretén que l’alumne de 1r curs conegui tot el procés de producció dels productes de premsa impresa, des d’un punt de vista històrico-tecnològic. És a dir: que han de conèixer com ha estat la producció d’impresos (centrat en premsa) des de l’època de Gutemberg fins els darrers avenços tecnològics amb la implantació de la premsa online. Pel que fa a les pràctiques, aprenen a fer la lectura tècnica dels productes impresos, identificant tots els elements que els conformen. També els ensenyem a reproduir-los utilitzant les eines d’autoedició. D’aquesta manera aprenen a organitzar, jerarquitzar i potenciar la informació (imatges i text) utilitzant recursos visuals i de disseny. Durant aquest curs es treballa amb els diaris com a principal referent.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s