Arxius

Archive for the ‘Innovació’ Category

La crisi que tot ho transforma

La crisi que tot ho canvia

255 gràfics que permeten visualitzar el mapa de la crisi als Estats Units. Un interessant exercici de Periodisme de Dades.

Aquest enorme treball ha estat realitzat per Jeremy Ashkenas i Alicia Parlapiano

Una dada reveladora és que s’han recuperat els 9 millions de llocs de treball perduts, però no tots els sectors industrials es recuperen de la mateixa manera.

El Periodistes ens hauriem de mirar amb cura les que fan referència al món de la premsa, publicitat i edició.

http://www.nytimes.com/interactive/2014/06/05/upshot/how-the-recession-reshaped-the-economy-in-255-charts.html

 

Anuncis

Noies poderoses i gent amb molt de talent

#jpd14::: Narratives postdigitals (2)

Aquests darrers dies s’han fet a Barcelona, Madrid i Almeria les II Jornades de Periodisme de Dades i Open Data amb el títol “Con los datos en la masa”. Karma Peiró i Mar Cabra (OKF, Open Knowledge Foundation) en són les impulsores amb un equip de persones amb molt de talent i generositat entestat a compartir coneixement.

Si les anteriors #jpd13 ja van ser una injecció d’energia, un any més tard s’ha de reconèixer que el panorama de les #jpd14 és encara millor.És extremadament estimulant assistir a una trobada on desenes de persones estan bolcades a aprendre i compartir coneixement i innovació. I és que el periodisme no ha mort, però les coses s’han de fer d’una altra manera.

A mi m’ha semblat especialment interessant la presència de dones amb un important perfil tecnològic i creatiu. A la premsa encara es fa difícil veure dones, no només a llocs de responsabilitat a les redaccions (que tampoc hi són), sinó també a llocs estratègics on es couen les formes de fer periodisme més innovadores. Totes aquestes formes tenen com a nexe comú la tecnologia, la programació, saber explicar històries, el disseny i el treball col·laboratiu. Parlem de periodisme de dades, periodisme transmèdia, periodisme immersiu, etc…, totes aquestes noves (o potser no tant) formes narratives postdigitals.

Ja hi ha dones treballant en equips multidisciplinars amb resultats magnífics, però encara en calen más. Durant aquestes jornades ponents com Mariana Santos, Nicola Hughes, Gabriela Rodríguez, Eva Belmonte, i les organizadores Karma Peiró i Mar Cabra, entre d’altres, n’han donat testimoni. Feu un cop d’ull als seus comptes de Twitter i observeu quin periodisme fan aquestes dones a The Guardian, The Times, ICIJ, Fundación Civio, etc… Quasi bé totes expressen una sola idea per explicar como han arribat fins aquí: des de la curiositat, la inquietud professional, no tenir por al risc, aprendre sempre i compartint en obert i des de internet.

En aquest àmbit, mereix especial atenció el moviment Chicas Poderosas, que amb l’ajuda del Knight Center mira de promoure el coneixement tecnològic i capacitar les dones en la pràctica dins les redaccions de tota Amèrica Llatina… i més enllà. Fa enveja sentir aquestes dones explicar amb passió, coneixements, sentit de l’humor i rigor com és el seu treball.

Tampoc vull oblidar els nois poderosos i amb talent que hem sentit i amb qui hem tingut el plaer de treballar aquests dies durant les #jpd14. En aquest post m’interessava destacar el perfil tecnològic i de coneixement de les dones, però també vull reconèixer el treball, els tallers i les ponències de periodistes com Eduard Martín-Borregón, Carlos Alonso, Jesús Escudero, Juan Francisco Caro… i desenvolupadors com Alberto Labarga, entre d’altres. Una recomanació: mireu el programa, ponents i tallers de les #jpd14. Després d’una bona estona “Con los datos en la masa” et vindràn ganes de fer uns “pans” periodístics boníssims. Aquí teniu un tastet del que es va presentar  ;-)

versión en castellano

#jpd14, l’actualitat del Periodisme de Dades

Beques #jpd14L’organització de les II Jornades de Periodisme de Dades, que es farà simultàniament a Barcelona, Madrid, i Almeria entre el 24 i el 27 d’abril d’enguany, ofereix unes beques per als qui treballin com a voluntaris en diferents tasques de difusió i d’organització. Es poden demanar a:

http://periodismodatos.okfn.es/becas-jpd14-ven-gratis-a-las-jornadas/

Animeu-vos a assistir-hi i a demanar una de les beques. Les #jpd14 bé s’ho valen!!! L’any passat també van ser molt interessants.

Us deixo l’enllaç a la crònica que vaig fer el 2013, i a la web de l’OKF, organització que promou les jornades.
https://pepabadell.wordpress.com/2013/05/26/jpd13-fem-un-reset/
http://periodismodatos.okfn.es/

La fi de l’era paper no és la fi del periodisme

Viejo y nuevo periodismo. @PepaBadellQue consti, d’entrada, que no crec que s’hagi acabat el periodisme imprès. No sé quants anys li queden, però sí que entenc que ja fa temps que ha periclitat una manera de fer periodisme. I això afecta no només el paper, si no la ràdio i la televisió en el seu sentit de premsa tradicional.

Ja fa temps que escric periòdicament sobre aquest tema, i cada vegada constato més evidències que això és així: la davallada dels tiratges, la fragmentació infinita de l’audiència i la caiguda generalitzada de la publicitat en són testimonis de càrrec.

Ara bé, en som responsables els periodistes? En part sí i en part no. En tota empresa periodística hi ha diferents actors: empresa, recursos tecnològics i equip de professionals que configuren la redacció, tinguin el perfil que tinguin (periodistes, fotògrafs, infògrafs, dissenyadors, càmeres i altre personal tècnic, inclosos els programadors).

Empreses
Les empreses en són responsables perquè, com que durant tants anys va ser tan fàcil exercir el monopoli, poques coses volien canviar. També ho són per la seva mala gestió sobre els continguts i els professionals que els fan possibles. O és que ens hem d’oblidar del generalitzat desmantellament del equips d’investigació a les redaccions dels grans mitjans? Parlo dels anys 80 i 90 del segle passat. Amb un públic assegurat i un mercat publicitari captiu, les empreses periodístiques (no només les de paper) es van llançar a una frenètica carrera per omplir pàgines i hores de programació perquè, en generalitzar-se la societat de consum, tot tipus d’empreses i publicistes necessitaven més paper, més espais on vendre els seus productes. I aquí hi entren també les institucions, partits, etc… que tampoc poden defugir la seva responsabilitat sobre l’intervencionisme en els mitjans de comunicació per interessos més aviat espuris i a curt termini.

Internet, certament, ho va capgirar tot. Com sempre passa, petites iniciatives molt imaginatives, àgils i agosarades, amb professionals implicats al darrere, van bastir un nou univers informatiu. Els grans grups de comunicació –cada vegada concentrats en menys mans– no es podien quedar enrere i ràpidament van fer les seves webs, primer, i els seus portals informatius, després, fins a arribar als actuals portals multimèdia i xarxes socials derivades. Per farcir aquestes noves redaccions –que primer estaven estrictament separades de les convencionals– van arribar fornades de periodistes joves, becaris i becàries moltes vegades mal pagats.

Amb això les empreses van demostrar novament –parlo de finals dels noranta i primers anys d’aquest segle– una enorme miopia regalant continguts i traient valor a la informació ben feta per professionals. I és que la informació sempre ha estat qüestió de qualitat i no de quantitat.

La deriva de la qualitat no ha parat de créixer aquests darrers anys a força d’EROs i retallades a les redaccions. Els mitjans audiovisuals –especialment la televisió- han tingut un paper protagonista en aquesta pèrdua de prestigi de la professió atorgant a qualsevol el títol de comunicador. Tot sigui pel share.

Periodistes
I aquí, hem perdut el nord. No puc negar que els periodistes, molt i molt castigats per la crisi, hi hem posat el nostre granet de sorra: ens hem sotmès als dictats de l’empresa i dels polítics de torn, hem amagat el cap sota l’ala per por de perdre el nostre estatus a la redacció, hem tingut por de ser substituïts simplement per algú amb un salari més baix. I, perquè no dir-ho, també és més còmode no fer coses massa complicades i anar farcint de temes els diaris i informatius. I on són els principis ètics i socials del periodisme?

Atenció apocalíptics! Que no poso tothom al mateix sac. Però, no hem oblidat una mica, o molt, que una societat sense premsa lliure no és democràtica? Hem oblidat que cal donar veu als qui no la tenen i ser crítics amb el poder? Hem arraconat tècniques de l’ofici tan bàsiques com documentar, contrastar i organitzar la informació? Que potser ja no creiem en el sentit social del nostre ofici? De vegades és escandalós veure com hi ha mitjans que són únicament un vehicle polític d’interessos diversos, sense cap respecte per la informació.

Tecnologia
I pel que fa a la tecnologia, aquí hi cabem tots: empreses que no innoven i comunicadors mandrosos que no busquen noves fórmules periodístiques adequades al públic actual. Avui, un lector (i/o usuari) consumeix els productes informatius i culturals d’una manera totalment diferent.

Tota la vida ens hem capficat en l’esquema tradicional de la comunicació: absolutament lineal (emissor-missatge-receptor), que fa del lector/oient/espectador un receptor quasi totalment passiu. En canvi, la virtut de les TIC és que han empès al potencial receptor a prendre protagonisme. Avui, els periodistes hem de posar els nostres lectors (i/o usuaris) en el bell mig del procés comunicatiu. La nostra feina és crear un producte informatiu complet, però també hem de donar les claus al públic per tal que faci la ruta a la seva manera. Això vol dir que s’ha de tractar cada tema com un univers narratiu on hi intervenen diferents peces informatives que tant poden ser mapes, com entrevistes, àudios, fotografies en 360o, timelines, il·lustracions, visualitzacions de dades o text.

Som multipantalla. Hi ha una enorme dispersió en la utilització de diferents dispositius –i els que vindran, parlo dels wearables– per consumir informació segons el temps de què disposem, del lloc on som, de quina altra activitat volem fer… I amb aquestes noves tendències, vinculades estretament al desenvolupament tecnològic i web, les generacions que arriben volen una altra cosa. I n’hi ha molts que reclamen qualitat informativa i noves formes narratives. Els periodistes hem d’explicar històries reals –fins aquí res de nou– però utilitzant tècniques, plataformes i tecnologies innovadores.

Noves Narratives
Ahir, al Col·legi de Periodistes a Barcelona, es va fer una Jornada sobre Noves Narratives (us recomano donar-hi un cop d’ull al hashtag #novesnarratives). Però, encara que sembli mentida, la sala no estava plena! Moderada per Nereida Carrillo, compartien taula alguns responsables d’iniciatives innovadores com Idoia Sota (Acuerdo), Jordi Àvila (Sentits, Esguard), Víctor Pascual, especialista en visualització de dades, i Saül Gordillo, cap de continguts digitals, que va presentar el projecte multimèdia Derribando el muro digital que ha publicat El Periódico de Catalunya.

Em consta, perquè ho faig, que a les facultats de Comunicació estem fent un esforç per fer emergir aquestes i altres noves fórmules narratives aplicades al periodisme i la comunicació. De vegades ens costa que els estudiants –futurs periodistes o comunicadors– trenquin el xip del relat convencional. Però el que costa, encara més, és trencar els murs de les empreses periodístiques i dels professionals del periodisme que es pensen que aquestes noves narratives (o narratives transmèdia, o storytelling, o periodisme immersiu) són quelcom menor o destinat a l’entreteniment. Us ben asseguro que, de vegades, donen molta més informació i de més qualitat que la que pugui haver-hi en molts productes tradicionals de comunicació.

Si voleu fer-ne un tast, mireu la feina d’alguns dels ponents o doneu un cop d’ull al tauler de Scoop.it! d’Eva Domínguez titulat Interactive & Immersive Journalism. Val la pena i, el que és més important, al darrera de molts d’aquests projectes innovadors de periodisme, hi torna a haver fornades de joves –o no tant– que creuen en el periodisme de qualitat però que també creuen que el periodisme, avui, s’ha d’explicar d’una altra manera. I així és com la volen veure els nous lectors (i/o usuaris) dels mitjans de comunicació.

Twitter, dones i poder

griet74_baixaEl darrer article del meu admirat Nicholas D. Kristof a The New York Times es titula així: Twitter, Women and Power. Val la pena llegir-ho.

Amb la propera sortida a borsa de Twitter com a excusa, el periodista es pregunta per què hi ha tan poques dones a les més altes esferes de decisió empresarial, econòmica, recerca, política i social. I el món de la comunicació, també té sexe? Rotundament sí, pel que fa a les direccions, i també pel que fa als continguts.

I ja fa temps que moltes dones –i homes– ho denuncien, creen plataformes, fan tasca de divulgació, etc… Però sembla que el camí encara és molt llarg. Si les dones som, aproximadament, la meitat de la població, com és que deixem perdre la meitat del talent? Potser la meitat no, però bona part sí.

Llegeix més

‘Tendències’ s’acomiada. Entrevista a Vicent Partal

tendenciesEl Tendències s’acomiada i és una llàstima. Una altra víctima de les retallades que ens fa més pobres
i limitats. Sembla mentida que es permeti aquest constant
malbaratament del coneixement
i, en poc temps, constatarem la gravetat que això suposa. Salut i sort a Cristina Sáez i el seu equip.

Llegeix més

Un exemple extraordinari

causabrasil_3_baixa

Avui he trobat [gràcies @fbalague] una eina interessantíssima que permet visualitzar els motius de les protestes que es produeixen actualment al Brasil. És una altra mostra de com l’anàlisi de dades de les xarxes socials pot ser una font d’informació.

Evidentment, no és “la” informació definitiva (no tothom utilitza facebook, etc…), però sí que és una informació alternativa molt viva, transparent i interessant. Els autors ho qualifiquen “d’eina que funciona com un termòmetre que categoritza, agrupa i interpreta la veu de les protestes”. Les conclusions, només faltaria, les deixen per a l’usuari.

Llegeix més

#jpd13, fem un ‘reset’

#jpd13La #jpd13, l’èxit de Karma Peiró, Mar Cabra i la legió de col·laboradors/es a Barcelona, Madrid, Donostia i Sevilla, ha estat la visualització per periodisme explorant l’Open Data.

Quan Karma Peiró va donar la benvinguda a les I Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data, divendres 24 de maig al CCCB, va explicar que el Periodisme de Dades s’ha d’entendre com una manera de buscar la veritat i de fer més democràtica la societat. El diumenge 26, aquest principi s’ha fet realitat amb la presentació dels projectes fets a partir de la hackathon.

Durant aquests tres dies de vertigen s’ha pogut veure en directe l’impressionant potencial del treball en obert, de compartir idees, recursos, impulsos, coneixement. Multitud de ponents han explicat els fonaments del Periodisme de Dades (@kpeiro , @cabralens , @evabelmonte); la OKF ha reivindicat la necessària transparència en la publicació de dades (@mgarrigap, @mihi_tr) ―que, tot sigui dit, son nostres com a contribuents que som―; i els experts en mil coses han explicat des de la rutina de producció de l’equip del DataBlog de The Guardian (@jburnmurdoch) a como trobar històries periodístiques als llocs més inversemblants… perquè les xifres parlen.

Llegeix més

OLA K ASE?

olakease

El passat 13 de febrer va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB Ola k ase? una projecció de curtmetratges realitzats dins l’àmbit docent. Enguany s’han pogut veure sis pel·lícules de 10 minuts, íntegrament realitzades per alumnes, entre els quals hi ha moltes dones.

Son aquelles situacions en que et reconforta ser professora d’aquesta facultat, on els alumnes se senten orgullosos de la feina feta, i el professorat recompensat per tots els esforços que suposa treballar sota mínims en aquest moment de crisi.

Llegeix més

Explorar noves fòrmules de fer periodisme

Editorial d'El Huffington Post (07/06/2012)

“El públic demana formes alternatives
de consumir la informació”

Montserrat Domínguez, directora de l’edició en castellà del diari The Huffington Post, i una de les comptades directores de mitjans de comunicació que hi ha a l’Estat espanyol, ha estat a Barcelona per parlar del futur de la premsa i dels nous models de negoci i pràctica periodística.

Domínguez va ser l’encarregada de tancar el cicle de conferències  Futur  amb què el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha volgut commemorar els 25 anys d’existència. CaixaFòrum, sala plena i expectació per escoltar aquesta dona jove i veterana periodista. La directora d’El Huffington Post a Espanya venia a explicar i debatre, des de la seva experiència, noves fòrmules per a aquest ofici en crisi.

Llegeix més

%d bloggers like this: